Aquesta exposició rescata l'obra desconeguda de les primeres generacions de fotògrafes a Catalunya. S'hi estableix la genealogia de gairebé un segle de fotògrafes pioneres i s'hi exposa l'obra inèdita de 12 dones fotògrafes, feta des de mitjan segle XIX fins al començament dels anys 1960. Les fotografies exposades permeten superar l'amnèsia històrica sobre les dones que es van dedicar de forma sistemàtica a la fotografia i que van treballar abans de la prou coneguda generació contemporània de fotògrafes professionals catalanes dels anys 1960.

 

Al mateix temps, les fotografies exposades il·lustren el gran valor i qualitat de l'obra d'aquestes primeres fotògrafes.

 

Autores d'imatges plenes de creativitat i diversitat, les pioneres actuaren o bé com a fotògrafes professionals o bé com a amateurs. La primera professional amb estudi fotogràfic va ser Anaïs Napoleón, a mitjan segle XIX, i després n'hi va haver fins a la dictadura franquista. En aquesta última època, la pressió de les convencions socials repressives, que va limitar el paper de les dones al rol d'"àngel de la llar", donà lloc a tota una generació de fotògrafes amateurs. Les dones fotògrafes, en obrir-se camí en un univers exclusivament masculí, van reptar aquelles restriccions socials de gènere.

 

Al final de la dècada dels cinquanta ressorgeix una generació que es torna a dedicar de manera professional a la fotografia. Es consoliden en aquell moment la figura de la reportera gràfica professional i la presència de fotògrafes amb estudi propi.